dilluns, 1 d’abril del 2013

Les Délinquants de l'Inutile

El cap de setmana del 24 i 25 de març varem anar al Vignemale amb intenció de fer Les Délinquants de l'Inutile. Després de veure la piada de la repetició d'aquest
 La via a principis d'hivern, el Lluc i jo l'hem tingut entre cella i cella. Però meteos adverses, risc d'allaus, i compromisos varis ( és a dir laborals i socials) ens han impedit fins ara anar-hi. El nostre intent s'ha quedat en això, intent ja que no hem pogut fer cim. Ens hem quedat a uns 2 o 3 llargs? només del llom que porta al cim a causa de la meteo. Nosaltres vam arribar al esperó principal on la via s'uneix amb la nord clàssica. D'aquí sembla que només queda un llarg d'esperó i un o dos més de travessia a dreta per sortir per dalt. Més els llargs d'aresta fins al cim, clar.
 Segons infos del guarda, durant l'hivern hi han hagut tres intents més. Uns van sortir per dalt  sense fer cim i els altres dos, pocs dies abans del nostre intent es van quedar a 3 llargs de sortir pel llom cimer. Segons el guarda van rapelar per no trobar els pas de sortida ( sembla que la sobrecàrrega de neu pot ser la raó).
Tot i què el dia anterior va nevar els llargs de gel inicial estan força bé. Menys els primers metres, gel fàcil de progressar i s'assegura força bé. Part de xemeneia dels austriacs tot en mixte; neu i roca. Terrasses superiors neu bastant inconsistent sobre roca. Assegurament poc evident. Ens va començar a nevar a la xemeneia del aus. i tot seguit allò es va convertir en un festival de purgues que no et deixaven fer res. Vam pujar i sortir cap a l'esperó com vam poder. Preparant plataforma per passar una nit mogudeta ens trobem una cova de neu mig enterrada, varem acabar xops però ens vam estalviar de dormir al ras en plena nevada. El dia següent ens llevem amb boira molt tancada i nevant lleugerament. Després dels dilemes d'amunt o avall, decidim baixar; els ràpels estan quasi tots muntats, però si tornés a nevar no vull ni imaginar el martiri de baixar per allà. Dos ràpels per sota i el dia es va començar a obrir....jeje!!!
Material: Respecte el que diu a la guia de Mousel menys mate de roca i més de gel; portar menys friends (desde alien blau fins al 1 de camalot, 2 opcional), els tascons els podeu deixar a casa o portar un petit sortit, portar el talon de B.Diamond, i més cargols ( 8 o 10). 10 Pitons suficient, sobretot plans i extraplans. No vam posar cap V.
Part superior i campa intermitja amb ràpels a roca ( pitons) banda esquerra ( poden estar parcialment tapats per neu). Reguerot de part inferior ràpels en abalakov menys el del sostre en spits.
 P.D: Per a la cordada anònima anterior a la nostra ascensió...gracies pels ràpels muntats que varem trobar ( que van ser quasi tots) i la cova de neu que varem trobar de miracle!!!!!!

Fotos de la via aquí.

4 comentaris:

Bullarolas ha dit...

De vegades en l'intent ja hi són el mèrit i la valentia.. Felicitats igualment! quin tros de tàpia!
x cert, sembla que uns dies abans van ser Martín Elias i company els que es van baixar d'allà dalt, no sé si de la Delinquants...

salut i rasca

Albert ha dit...

Doncs suposo que van ser ells. Saps la raó de no sortir per dalt? La cornisa de sortida potser?

Jose "piani" ha dit...

Felicitats per un bon intent, aquesta vía és d'aquelles que tot alpinista té al seu cap...provar-la i poder baixarte d'allà té un gran mérit. Enhorabona per l'intent!

Bullarolas ha dit...

No ho tinc clar. Sembla que la sortida era complicada amb tanta neu.

Salut!